Per la serra d'Aitana 2010

    
     El passat divendres 15 d’octubre, uns minuts abans de les set del matí, ens reuníem a la porta de l’ institut 37 alumnes de segon de batxillerat i quatre professors per fer una excursió per la Serra d’Aitana. Tot i que l'oratge no ens va acompanyar durant la segona meitat del recorregut la jornada va ser molt profitosa. Vam recórrer 19'3 Km en sis hores i quinze minuts, amb l'exercici físic que això suposa, però sobretot, vam tenir l'oportunitat de contrastar sobre el terreny molts dels continguts de l'assignatura de geografia que havíem estat veient des de l'inici del curs, en especial, qüestions de geologia, geomorfologia i climatologia. A la pàgina web de l'assignatura teniu varis documents que podeu consultar: la memòria d'aquesta excursió, el track, les indicacions per a la preparació de l'itinerari i un document sobre la serra preparat per la Universitat d'Alacant i d'altres institucions (Geolodía 2009) que recomanem llegir abans de fer una eixida per aquests paratges.

     Com que el material està disponible en format pdf a la web Geosivera (Memòria_Aitana2010), ací només publicarem algunes fotografies de l'itinerari perquè servisquen de recordatori d'un dia inoblidable i d'homenatge als alumnes de segon de batxillerat d'aquest curs 2010-2011, vertaders protagonistes de l'activitat. Volem senyalar que, en tot moment, han mostrat una actitud admirable, afrontant amb bon humor i entusiasme una jornada exigent. Enhorabona.

    
     També, volem reconéixer el treball atent i disposat dels nostres companys professors, En Xavier Ferrero, En Manuel Garcia i N'Enric Juan sense l'ajuda dels quals de ninguna manerà hagués pogut realitzar-se l'exida de camp. Moltes gràcies.

Norica, Mirian, Queralt, Lorena, Marta i Sara en el camí de la font de l'Arbre.

Esmorzar del professorat en la Font de l'Arbre.

Foto de grup a la Font de Forata. Al fons, la serra de Serrella.

L'alumnat de segon de batxillerat a la Font de Forata.

Isabel, Gema, Lorena i Monika en el camí del Pas de la Rabosa.

Pujant el Pas de la Rabosa. Per ací es passa del vessant nord al sud de la serra d'Aitana. Com veieu, en algun moment ens hem d'ajudar de peus i mans, però no és difícil.

Carlos en el tram més angost del Pas de la Rabosa.

Jorge una volta superat el Pas de la Rabosa, amb el forat de Forata de fons.

Esther, Lorena, Gema, Isabel, Monika, Reyes i Marian. Ja només falta una última empenta abans de fer cim i la moral es manté elevada. Molt bé, xiques!

Hem arribat al cim de la Serra d'Aitana.

Tots volem posar els peus al punt més alt del recorregut.

Foto oficial del grup de segon de batxillerat 2010-2011 de l'IES Sivera Font al cim d'Aitana. Enhorabona a tots!

Benvinguda curs 2010 - 2011.

    

     Després del llarg parèntesi estival (que ha inclòs la finalització del curs passat i les vacances), reactivem el bloc per donar-vos la benvinguda al nou curs. Vos convidem, en especial als alumnes del nostre IES Sivera Font, a participar activament de l'experiència d'aproximar-nos al coneixement del món que ens ofereix la nostra assignatura de Geografia. Vos convidem a intervindre activament en el treball diari de l'aula, a participar, a visitar els llocs amb l'observació de la cartografia i a gaudir de la natura i de la cultura a través de les excursions que anem a programar. D'entrada (quina entrada!!), hem programat una eixida de camp a la serra d'Aitana (1557 metres sobre el nivell del mar) amb els alumnes de segon curs de batxillerat. Es tracta d'una marxa d'unes sis hores, des del port de Tudons (1030 m) al cim de la serra i baixar fins a Benifato (660 m). L'activitat permetrà observar in situ molts dels continguts que estem treballant a l'ula (plegaments, falles, moviments de vessant, rocam, vegetació, clima, etc). La fotografia que acompanya el text és una vista de la serra d'Aitana feta des de la serra de Serrella, durant una excursió amb els companys del CEFIRE de Xàtiva. A internet podreu trobar molta informació referent a la serra d'Aitana, però per als estudiants de segon de batxillerat vos recomane que visiteu l'enllaç Geoalicante clicant sobre la pestanya dels itineraris didàctics. És una web de la Universitat d'Alacant.
    
     També, els alumnes de tercer d'ESO van a organitzar una excursió. En el seu cas, si tot va bé, pujarem al penyal d'Ifac (326 m) a Calp. Com que es tracta d'un parc natural, podem fer una visita virtual gràcies a la pàgina oficial de la Generalitat Valenciana Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana.
    
     En definitiva, desitjar-vos una bona entrada al nou curs, convidar-vos a participar de les activitats i oferir-vos la nostra col·laboració en tot allò que, en la tasca diària d'aprenentatge, podreu necessitar. I feliç viatge.
    

Séquies de Canals i L'Alcúdia de Crespins

    
     Després d'algunes setmanes en stand by obrim una nova entrada per donar cabuda als materials que els alumnes de tercer d'ESO aneu presentant sobre el sistema tradicional de reg de Canals i l'Alcúdia de Crepins, basat en l'aprofitament de les aigües del Riu dels Sants, principalment.

     Aquest aprofitament està documentat des de ben antic. Alguns autors en suggereixen un origen romà (i fins i tot d'època íbera!!) basant-se en documents llatins que parlen del reg de l'horta de Xàtiva. En la comarca apareixen ja restes arqueològiques en època musulmana, de forma que el sistema tradicional de reg ben bé el podem donar per iniciat en aquest període, per més que els musulmans pogueren millorar i ampliar les infraestructures romanes. En els moments inicials de la conquesta cristiana per Jaume I no hi hauria un canvi substancial en la distribució i organització del repartiment d'aigua i un bon exemple sembla ser la divisió en 24 files de l'aigua de reg del Riu dels Sants: 2 files per a Setenes, 1 fila per als Horts, 1 fila per a Canyamars, 11 files per a la séquia de la Vila (Xàtiva) i 9 files per a la séquia de Ranes. Això no obstant, ben prompte començaren a produir-se plets i disputes per l'aigua, la qual cosa serà una constant en els segles següents. En el nostre cas, la rellevància de la ciutat de Xàtiva i el seu domini sobre la major part dels recursos hídrics explica en bona part els conflictes. S'ha conservat la sentència d'un plet, de 1613, que donava la raó a Xàtiva davant les intencions de Canals i L'Alcúdia de Crespins d'obtenir drets d'aigua majors. A partir d'aquest moment se succeeixen els fraus, com ara la manipulació dels partidors o posar embarrerades, per tal de captar un cabal major. Començaran també a aparéixer les primeres reglamentacions escrites, però el repartiment tradicional a penes es veurà modificat. El segle XVIII serà un temps d'expansió del regadiu, malgrat els inicis amb la guerra de Successió, i l'agricultura prendrà vocació comercial. Cavanilles, a finals de segle, reconeix la seua importància: "La felicidad de tantos pueblos se debe por la mayor parte a las aguas del Río de San Julián, que se conoce también con el nombre de fuente de los Santos, la más copiosa del reino". A mitjans del segle XIX (1848) i a pesar de les greus crisis polítiques, Canals és el tercer poble de la Comarca amb major extensió del regadiu, per darrere de Xàtiva i la Torre Llorís. Continuen els conflictes per l'aigua, però també hi ha importants estudis sobre el funcionament dels sistemes hídrics, en especial després d'episodis com la riuada de Sant Carles, de 1864. El segle XX, per últim, s'ha caracteritzat per la progressiva degradació del sistema de reg tradicional davant l'expansió urbana i industrial de la comarca.

     D'entre els documents que els alumnes de tercer d'ESO haveu descobert, en destaquem un que ens ha presentat Natàlia Bolinches Cerdà, alumna de tercer d'ESO B. Es tracta d'un projecte per a prendre aigua de la séquia de Setenes, uns metres després de la seua boquera, i conduir-la, mitjantçant un tub de ferro subterrani, per sota del Partidor Real, fins al bancal del seu avantpassat, el Sr. Leandro Bolinches. No es veu bé la data del projecte però sabem,per un altre document,que és de 19 de desembre de 1896. El projecte, malgrat les peticions de l'interessat, no es portaria a terme.

     Dels treballs que esteu presentant no podem més que felicitar-vos. Esperem que vos haja agradat el passeig pel terme i que descobrireu un sistema de reg tradicional que, si bé està a punt de desaparéixer, encara és molt interessant d'observar. Durant segles els nostres avantpassats l'han fet servir i per això s'ha conservat. Ara, en perdre's l'ús davant l'avanç de les noves tecnologies i els sistemes més moderns de distribució de l'aigua, el sistema tradicional prompte serà un record i passarà a formar part del patrimoni històric.

Ací teniu alguna imatge dels treballs de Toni Sanchis de tercer A, de Natàlia Bolinches de tercer B, i d'Amparo García i Pilar Ibáñez de tercer C.

     La primera imatge és l'esquema de Toni del sistema de reg tradicional del Riu Sants. El riu apareix traçat amb una línia de color negra i, des d'aquest van eixint les diferents séquies. M'agradaria que l'observareu i comentareu a classe que vos sembla, si trobeu algun error o dificultat de comprensió, o si necessiteu algun aclariment.

     En segon lloc tenim una imatge del naixement del Riu dels Sants, on l'aigua brolla del fons i de les pedres del talús. Desafortunadament, la gran quantitat de brutícia i restes vegetals resten bellesa al paratge. La foto té un segon element d'interés. Si vos fixeu, al fons de la foto hi ha el talús d'una muntanya que, si hi aneu, trobareu vieires fòssils (una mena de clòxina marina, concretament la que representa l'apòstol Sant Jaume) sobre les roques.

     Les fotos següents són, la primera, una panoràmica del Partidor Real, on comença, per la dreta del riu, la séquia de Setenes; la segona, una pedra del mateix on hi figura la data de construcció, 1788.

     A partir de la boquera, la séquia de Setenes discorre paral·lela a la vora del riu i a una cota de major altura, creua el camí reial de Castella (l'antiga carretera nacional) i, uns metres més avall s'hi separa per a travessar L'Alcúdia de Crespins, a través d'una mina subterrània i exir al ponent de la localitat. Des d'ací, la séquia de Setenes es dirigeix cap a Canals per a regar la partida homònima, les terres més fondes que hi ha al ponent de la Vila, per darrere del camp de futbol i la fàbrica dels Ferri.

Herois

    

     Aquesta és una entrada d'homenatge als nostres majors, als nostres iaios. Els alumnes de tercer d'ESO de l'assignatura de Geografia han fet una petita entrevista als seus iaios sobre com eren les cases en què van créixer. El motiu ha estat indagar sobre les formes de l'habitat, les activitats i les edificacions, en el passat, dins l'estudi de la unitat 4 del temari "El poblament".

ENTREVISTA

Pregunta: Iaio, on vas nàixer? Poble, carrer i casa.
P: Quan eres un xiquet, quants vivieu a casa?
P: Com era la distribució de la casa?
P: Qui la va construir? Amb quins materials? Com eren les portes i les finestres?
P: Quina feina feien els teus pares?
P: Hi tenieu animals? On estaven?
P: Anaves a l'escola?

     Els treballs presentats pels alumnes són vertaderament emocionants. Ens mostren un món difícil en què no estan resoltes les necessitats bàsiques, en què, en alguna ocasió, la preocupació principal del dia a dia és assegurar la supervivència; veiem cases fetes amb materials tradicionals i distribuïdes per als usos rurals, amb entrades amples per facilitar el pas dels animals i els carros, amb quadres i corrals; famílies de molts membres; però també ensenyen un món en el qual no falten la solidaritat ni l'alegria o l'esperança en un futur millor. Els nostres majors han construït el benestar de què gaudim, han estat herois, i per això els hem dedicat aquest petit homenatge. A nosaltres, per la nostra part, ens pertoca, com a mínim, estar a l'altura.

Senderismo Rocacoscolla punt com

    

     Hem publicat aquesta entrada per informar-vos d'una pàgina web que vam descobrir fa poc. Es tracta de http://senderismo.rocacoscolla.com/ una pàgina en la que els autors han penjat una quantitat extraordinària d'excursions que han realitzat, amb els perfils de les rutes, la informació del temps invertit, dificultat, memòries, impressions, fotografies i, fins i tot, el track o camí electrònic per repetir cada ruta cas de disposar d'un dispositiu gps compatible. A la pàgina inicial hi ha un mapa de google del territori del País Valencià, amb una icona representant un excursionista per a cada itinerari. Feu clic a sobre de la figureta per a accedir-hi. També, podeu triar cada excursió clicant sobre els camps adients de la vora esquerra de la pàgina. Amb la informació aportada, prepareu les vostres excursions i... al camp amb el ulls ben oberts!

I ara el vent

    
     L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), a través de la seua pàgina web http://www.aemet.es/ ha informat del risc important per vent, amb ràfegues que poden arribar als 100 Km/h per a la major part del día de hui. La situació, segons les previsions millorarà clarament la pròxima matinada i l'anticicló acabarà demà per imposar-se. Ací vos resumim l'alerta emesa per l'AEMET i els mapes previstos per a hui dijous i per a demà divendres.

Riesgos Importantes y Extremos - Valencia
Elaborado: jueves, 14 enero 2010

Validez: viernes, 15 enero 2010 a las 00:00
Fenómenos previstos
Nivel de riesgo Importante
Fenómeno Viento
Rachas máximas : 100 km/h
Ámbito Geográfico Valencia
Hora de comienzo jueves, 14 enero 2010 a las 09:00 hora oficial
Hora de finalización jueves, 14 enero 2010 a las 21:00 hora oficial
Probabilidad 40%-70%.

Com podeu observar. la diferència de pressió entre la borrasca situada a la zona del Pirineu i l'anticicló atlàntic centrat a les Illes Canàries, obri un flux d'entrada de vent del NO. Les isòbares es dibuixen molt juntes sobre el nostre territori i això indica que el vent bufarà fort, amb ràfegues que podran arribar als 100 Km/h. De cara a la vesprada la borrasca es desplaçarà sobre el Golf de Gènova, al nord de les Balears, i es mantindrà el fort vent. Serà a partir de demà quan s'imposarà l'anticicló des de l'Atlàntic i el vent encalmarà.

Neus de gener

    

     Publiquem una imatge de la serra Grossa nevada. Està presa des de Canals, el dia 8 de gener de 2010. Eixe dia, pel matí, va nevar també al centre urbà però la neu no va arribar a quallar. La neu és un tipus de precipitació atmosfèrica en forma sòlida constituïda per cristalls de gel que s'agrupen i formen borrallons i és un fenomen prou freqüent a les zones altes de la Comunitat Valenciana (veieu l'estudi de J. Tamayo Carmona "La neu i el granís" a l'Atlas climàtic de la Comunitat Valenciana, coordinat per Alejandro J. Pérez Cueva i publicat per la Generalita Valenciana l'any 1994). Aquestos episodis no són freqüents tan prop de la costa i a la nostra latitud però tenen una certa recurrència. De fet el període de retorn de les nevades importants a nivell de la mar es pot estimar en uns 10 a 15 anys. Canals es troba a uns 160 metres sobre el nivell del mar i en la transició cap a l'interior, de forma que aquesta recurrència pot ser menor. Això no obstant, és més fàcil veure, com ara, les serres enfarinades que no la vall. També, s'ha senyalat que la influència negativa de l'home sobre el medi natural i en especial la contaminació atmosfèrica, amb l'augment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, està provocat un canvi climàtic que fa incrementar la freqüència dels fenòmens extrems, com ara sequeres, inundacions o nevades a cotes baixes.