diumenge, 18 d’abril del 2010

Séquies de Canals i L'Alcúdia de Crespins

    
     Després d'algunes setmanes en stand by obrim una nova entrada per donar cabuda als materials que els alumnes de tercer d'ESO aneu presentant sobre el sistema tradicional de reg de Canals i l'Alcúdia de Crepins, basat en l'aprofitament de les aigües del Riu dels Sants, principalment.
     Aquest aprofitament està documentat des de ben antic. Alguns autors en suggereixen un origen romà (i fins i tot d'època íbera!!) basant-se en documents llatins que parlen del reg de l'horta de Xàtiva. En la comarca apareixen ja restes arqueològiques en època musulmana, de forma que el sistema tradicional de reg ben bé el podem donar per iniciat en aquest període, per més que els musulmans pogueren millorar i ampliar les infraestructures romanes. En els moments inicials de la conquesta cristiana per Jaume I no hi hauria un canvi substancial en la distribució i organització del repartiment d'aigua i un bon exemple sembla ser la divisió en 24 files de l'aigua de reg del Riu dels Sants: 2 files per a Setenes, 1 fila per als Horts, 1 fila per a Canyamars, 11 files per a la séquia de la Vila (Xàtiva) i 9 files per a la séquia de Ranes. Això no obstant, ben prompte començaren a produir-se plets i disputes per l'aigua, la qual cosa serà una constant en els segles següents. En el nostre cas, la rellevància de la ciutat de Xàtiva i el seu domini sobre la major part dels recursos hídrics explica en bona part els conflictes. S'ha conservat la sentència d'un plet, de 1613, que donava la raó a Xàtiva davant les intencions de Canals i L'Alcúdia de Crespins d'obtenir drets d'aigua majors. A partir d'aquest moment se succeeixen els fraus, com ara la manipulació dels partidors o posar embarrerades, per tal de captar un cabal major. Començaran també a aparéixer les primeres reglamentacions escrites, però el repartiment tradicional a penes es veurà modificat. El segle XVIII serà un temps d'expansió del regadiu, malgrat els inicis amb la guerra de Successió, i l'agricultura prendrà vocació comercial. Cavanilles, a finals de segle, reconeix la seua importància: "La felicidad de tantos pueblos se debe por la mayor parte a las aguas del Río de San Julián, que se conoce también con el nombre de fuente de los Santos, la más copiosa del reino". A mitjans del segle XIX (1848) i a pesar de les greus crisis polítiques, Canals és el tercer poble de la Comarca amb major extensió del regadiu, per darrere de Xàtiva i la Torre Llorís. Continuen els conflictes per l'aigua, però també hi ha importants estudis sobre el funcionament dels sistemes hídrics, en especial després d'episodis com la riuada de Sant Carles, de 1864. El segle XX, per últim, s'ha caracteritzat per la progressiva degradació del sistema de reg tradicional davant l'expansió urbana i industrial de la comarca.

     D'entre els documents que els alumnes de tercer d'ESO haveu descobert, en destaquem un que ens ha presentat Natàlia Bolinches Cerdà, alumna de tercer d'ESO B. Es tracta d'un projecte per a prendre aigua de la séquia de Setenes, uns metres després de la seua boquera, i conduir-la, mitjantçant un tub de ferro subterrani, per sota del Partidor Real, fins al bancal del seu avantpassat, el Sr. Leandro Bolinches. No es veu bé la data del projecte però sabem,per un altre document,que és de 19 de desembre de 1896. El projecte, malgrat les peticions de l'interessat, no es portaria a terme.

     Dels treballs que esteu presentant no podem més que felicitar-vos. Esperem que vos haja agradat el passeig pel terme i que descobrireu un sistema de reg tradicional que, si bé està a punt de desaparéixer, encara és molt interessant d'observar. Durant segles els nostres avantpassats l'han fet servir i per això s'ha conservat. Ara, en perdre's l'ús davant l'avanç de les noves tecnologies i els sistemes més moderns de distribució de l'aigua, el sistema tradicional prompte serà un record i passarà a formar part del patrimoni històric.

Ací teniu alguna imatge dels treballs de Toni Sanchis de tercer A, de Natàlia Bolinches de tercer B, i d'Amparo García i Pilar Ibáñez de tercer C.

     La primera imatge és l'esquema de Toni del sistema de reg tradicional del Riu Sants. El riu apareix traçat amb una línia de color negra i, des d'aquest van eixint les diferents séquies. M'agradaria que l'observareu i comentareu a classe que vos sembla, si trobeu algun error o dificultat de comprensió, o si necessiteu algun aclariment.

     En segon lloc tenim una imatge del naixement del Riu dels Sants, on l'aigua brolla del fons i de les pedres del talús. Desafortunadament, la gran quantitat de brutícia i restes vegetals resten bellesa al paratge. La foto té un segon element d'interés. Si vos fixeu, al fons de la foto hi ha el talús d'una muntanya que, si hi aneu, trobareu vieires fòssils (una mena de clòxina marina, concretament la que representa l'apòstol Sant Jaume) sobre les roques.

     Les fotos següents són, la primera, una panoràmica del Partidor Real, on comença, per la dreta del riu, la séquia de Setenes; la segona, una pedra del mateix on hi figura la data de construcció, 1788.

     A partir de la boquera, la séquia de Setenes discorre paral·lela a la vora del riu i a una cota de major altura, creua el camí reial de Castella (l'antiga carretera nacional) i, uns metres més avall s'hi separa per a travessar L'Alcúdia de Crespins, a través d'una mina subterrània i exir al ponent de la localitat. Des d'ací, la séquia de Setenes es dirigeix cap a Canals per a regar la partida homònima, les terres més fondes que hi ha al ponent de la Vila, per darrere del camp de futbol i la fàbrica dels Ferri.


1 comentari: