dilluns, 22 de febrer del 2010

Herois

    
     Aquesta és una entrada d'homenatge als nostres majors, als nostres iaios. Els alumnes de tercer d'ESO de l'assignatura de Geografia han fet una petita entrevista als seus iaios sobre com eren les cases en què van créixer. El motiu ha estat indagar sobre les formes de l'habitat, les activitats i les edificacions, en el passat, dins l'estudi de la unitat 4 del temari "El poblament".

ENTREVISTA

Pregunta: Iaio, on vas nàixer? Poble, carrer i casa.
P: Quan eres un xiquet, quants vivieu a casa?
P: Com era la distribució de la casa?
P: Qui la va construir? Amb quins materials? Com eren les portes i les finestres?
P: Quina feina feien els teus pares?
P: Hi tenieu animals? On estaven?
P: Anaves a l'escola?

     Els treballs presentats pels alumnes són vertaderament emocionants. Ens mostren un món difícil en què no estan resoltes les necessitats bàsiques, en què, en alguna ocasió, la preocupació principal del dia a dia és assegurar la supervivència; veiem cases fetes amb materials tradicionals i distribuïdes per als usos rurals, amb entrades amples per facilitar el pas dels animals i els carros, amb quadres i corrals; famílies de molts membres; però també ensenyen un món en el qual no falten la solidaritat ni l'alegria o l'esperança en un futur millor. Els nostres majors han construït el benestar de què gaudim, han estat herois, i per això els hem dedicat aquest petit homenatge. A nosaltres, per la nostra part, ens pertoca, com a mínim, estar a l'altura.

2 comentaris:

  1. Soc Daniela.Gracies per posar les meues fotos
    i tens raó els nostres majors han sigut uns verdaders herois i lo que puguem fer es ajudarlos i arribar a ser com ellos algún dia.
    No sempre apreciem a les persones majors pero es mereixen tot el nostre respecte i amor.
    Com has dit tu són uns verdaders HEROIS i ningú els superaran en la vida.

    Gracies per havermos manat fer este treball,alguns mos hem pugut donar conter de cuant han tingut que treballar i esforsarse per tindre que menjar i sobretot per a qué nosaltres tinguerem una vida molt millor que la que van tindre ellos.

    Moltes gràcies .

    ResponElimina